Datasets:

pauhidalgoo

/

patufet-educat

like 2

Els experts de l’estudi Breathe han redactat i presentat al Consorci d’Educació de Barcelona una sèrie de recomanacions que cada col·legi pot aplicar, al marge de la recomanació a nivell de ciutat de reduir dràsticament el trànsit: si els cotxes passen a més de 150 metres d’un col·legi, el nombre de partícules que hi arriben és 10 vegades més petit. Netejar quan l’escola està buida i amb les finestres obertes (les partícules contaminants triguen fins a dues hores a desaparèixer).

OSCAR-2019

Organitzada per UPC Alumni i dirigida a estudiants i Alumni de la UPC que es troben en recerca activa de feina a Alemanya o estan considerant desplaçar a Alemanya per motius laborals en un futur. La xerrada està oberta també a tots aquells que vulguin informar-se sobre les possibilitats laborals en els àmbits TIC i d’Enginyeria a Alemanya i Suïssa. Informació general sobre l’estat del mercat laboral a Alemanya i Suïssa. Oportunitats d’ocupació en els àmbits TIC i d’Enginyeria per perfils “Junior” i perfils de recent graduats. Cercar i trobar feina a Alemanya i Suïssa. Es tractaran les diferències en la recerca de feina entre Alemanya i Suïssa amb Espanya, així com els diferents processos de selecció entre els dos països. L’objectiu serà tractar les diferències més importants i donar consells pràctics a estudiants i Alumni que volen buscar feina en els dos països. Es tractarà també el paper i la utilitat de les consultories en la recerca d’ocupació a nivell internacional. Hi haurà la possibilitat de debatre els temes tractats i de fer preguntes als consultors presents. Presentació de llocs vacants a Suïssa i Alemanya. ADICIONA presentarà alguns exemples de vacants actuals. Hi haurà la possibilitat de conversar amb els consultors presents. Hi haurà la possibilitat d’aplicar als vacants actuals de ADICIONA. La xerrada serà realitzada per ADICIONA, una consultoria de RRHH que ofereix serveis de selecció especialitzada en perfils tecnològics (informàtics, enginyers industrials i elèctrics) amb diversos anys d’experiència en el mercat. A part de treballar a nivell nacional a Espanya, ADICIONA es dedica també a col·laborar amb clients a Alemanya i Suïssa i ofereix vacants en ambdós països.

OSCAR-2019

Uns 150 alumnes de 15 i 16 anys d'una vintena de centres de secundària tenen l'oportunitat de participar i votar en una sessió simulada d'un ple del Parlament una llei d'oci juvenil. Es tracta de la setena ocasió que el Parlament acull una activitat d'aquest tipus. La sessió simulada la presideix el president de la cambra autonòmica, Ernest Benach, i ha de servir per aprovar un text que els estudiants han treballat al llarg del curs. El text reclama que les administracions subvencionin activitats d'oci juvenil, l'organització de campanyes per evitar el consum d'estimulants entre la població juvenil i facilitar el transport públic les nits de caps de setmana i vigília de festiu. Els joves ja van debatre el text en una simulació de comissió que es va fer el passat 7 d'abril, i van presentar 124 esmenes, de les quals es van acceptar finalment 64.

OSCAR-2019

No obstant això, coneixent el seu motiu, com utilitzar-los i què no fer és un aspecte important de crear contingut sorprenent que està ben optimitzat per als motors de cerca. Atès que les paraules clau es tradueixen al nombre total d'usuaris que cerquen un determinat producte o informació, com a escriptor, el vostre article ha d'atreure aquests usuaris i satisfer la seva necessitat - vendesi scenografie. Tenir una idea de la intenció de la vostra audiència és molt important, ja que determina si es connectaran amb el vostre material i que continuaran llegint o pitjor, ho abandonen. Ens centrarem en transaccionals i informatius ja que són els dos que necessiten la creació de contingut . La consulta informativa que el nom suggereix fa referència a algú que busca informació específica mentre que transaccional indica una acció específica que es vulgui prendre. Per exemple, Els millors productes per a la pèrdua de cabell o Comprar nevera de porta sencera LG mostra una persona que vol comprar un producte mentre Com fer que un mostrador de llet o Jet lag denota algú que cerca informació. Encara que Google ha canviat el seu enfocament a proporcionar informació valuosa als usuaris i no classificar contingut basant-se només en paraules clau, segueixen sent una part integral de SEO. La millor manera de dispersar paraules clau seria el primer en el títol, ja que permet als motors de cerca saber de què es tracta el vostre article. Incloeu-lo en els primers 50 caràcters del vostre títol. En segon lloc, feu-los una part dels subtítols i, finalment, distribuïu-los uniformement al llarg de tot l'article. No ho exageri. Google arrufora el contingut de paraules clau i el marca com a correu brossa o ofereix penalitats per això. En pitjors escenaris, els llocs són prohibits . La vostra missió és produir un treball de qualitat que es classifiqui i es comprometi amb la gent. No vol que tot el seu esforç passi pel desguàs.

OSCAR-2019

El decreixement com a alternativa al creixement il.limitat - Actualitat - Coordinadora d'ONG Solidàries La Comissió de l'Agenda Llatinoamericana de la Coordinadora d'ONG Solidàries convoca una nova edició del Premi al Decreixement, que vol conscienciar la ciutadania sobre alternatives al consum il·limitat. Igual que en les edicions anteriors, el concurs s'adreça a entitats, comunitats i persones que, mitjançant treballs escrits, organització de cursos, conferències, treballs de recerca, materials pedagògics o materials audiovisuals, difonguin els principis del Decreixement. Segons Serge Latouche, un dels economistes actuals més destacats dins del corrent del decreixement, calen tres mesures urgents: l'optimització de l'ús de l'energia, tornar a l'l’agricultura ecològica i fomentar el localisme agropecuari i, per últim, deixar de malbaratar els 500.000 milions de dòlars en publicitat, per higiene espiritual i material. Sense haver de tornar a viure com els nostres avantpassats, el decreixement es decanta per una nova manera d'entendre l'economia i la relació de l'ésser humà i la natura. El Premi del Decreixement està dotat amb 500 euros i el termini per a presentar propostes de difusió finalitza el 30 de juny. La decisió del jurat es farà pública el primer de novembre.

OSCAR-2019

‘Volem votar’ és la proclama per excellència dels que sostenen que, vulguin o no la independència, la immensa majoria dels catalans volen expressar la seva opinió en un referèndum. I els dirigents sobiranistes han dit centenars de vegades que aquest percentatge de partidaris del “dret a decidir” senfila fins al 80%. No obstant, un any després de les convulsions de la tardor del 2017 i amb el canvi de llogater a la Moncloa pel mig, el Baròmetre Polític de Catalunya del Gabinet dEstudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO puntualitza bastant aquest mantra. És cert que gairebé el 70% dels catalans demanen avui un referèndum, però no tots en aquesta majoria aposten per votar la ruptura amb Espanya.

OSCAR-2019

L'editorial Efadós i "Castells. Colles Castelleres de Catalunya" llencen el Calendari Casteller 2017, un calendari de paret de temàtica castellera il·lustrat amb fotografies de pinyes de diferents colles. El calendari té un format de 32x26 centímetres, un total de 28 pàgines i 14 fotografies reproduïdes en alta qualitat. Efadós és una editorial amb una llarga trajectòria en la difusió de la cultura i el patrimoni catalans, tant mitjançant llibres com també calendaris. El Calendari Casteller 2017, és a més, un producte llicenciat de la marca "Castells", propietat de la Coordinadora de Colles Castelleres deCatalunya, el que implica que una part dels beneficis reverteix directament en el sosteniment de les colles castelleres. La majoria de fotografies -en les què apareixen les colles que la temporada 2015 van descarregar algun castell de nou pisos- corresponen a la sèrie "El Cel dels Castells", realitzada pel fotògraf David Oliete al Concurs de Castells de Tarragona, i que han estat publicades per mitjans com National Geographic, The Times o GEO Magazine, i premiades en els en International PhotographyAwards (EUA), el Travel Photographer of the Year o els Moscow International Photography Awards. A més, el calendari té marcades algunes de les diades més importants de la pròxima temporada castellera, amb èmfasi especial en les festes majors més tradicionals. El PVP és de 9,95 euros.

OSCAR-2019

– Arriben els nens i seuen col·locats en forma de U. Recomanem cadires o bancs ja que és més còmode pels espectadors 😉 Mínim de participants per fer el desplaçament a l’escola: 50 alumnes (Es poden fer 2 exhibicions seguides). Coloració de les plomes: Adaptació en l’hàbitat (mussol banyut al bosc / òliba en edificis de pedra) …Aquesta visita ens ha servit per iniciar el projecte dels animals a l’aula. Hem pogut observar i valorar molt positivament com les explicacions, observacions i les vivències al zoo han enriquit en: Vocabulari, capacitat d’observació, ha fomentat la curiositat pels animals observats i de forma més general, el respecte per la natura. …Per altra banda, les vostres explicacions adaptades, la forma de tractar els animals i el respecte que transmeten es converteix en uns aprenentatges molt significatius que és allò que acaba quedant en els infants. Moltes gràcies per la feina que feu! …Excel·lent demostració per part del personal del zoo, que han sabut transmetre, a través d’unes explicacions molt adequades per als alumnes, les característiques i estil de vida d’aquests ocells. La proposta és molt atractiva perquè d’altra manera no hauríem pogut veure, experimentar i observar aquests ocells de tan a prop. Agraïm al zoo l’activitat. L’equip docent del centre fem una valoració molt positiva de l’activitat realitzada. I en volem destacar, al marge de la bona formació, preparació i “bon fer” del personal del Zoo del Pirineu, en caire pedagògic i rigor didàctic de l’activitat en dues vessants fonamentals. D’una, en quant a que ens ofereix la possibilitat de conèixer les característiques més importants d’una fauna autòctona ben desconeguda per a la majoria de nosaltres. I l’altra, en quant a que a través d’aquest coneixement se’n fa també una bona difusió per a la seva conservació i estima. Definitivament, una activitat molt complerta pedagògicament parlant.

OSCAR-2019

Donna Leon és una escriptora nord-americana nascuda a Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. El 1965 va marxar a estudiar a Itàlia (Perusa i Siena). Els anys posteriors els va passar viatjant per Europa i Àsia. Va treballar de guia turística a Roma, de redactora de textos publicitaris a Londres i de professora a diferents escoles nord-americanes d'Europa i Àsia, entre d'altres. Després de dedicar uns anys a la docència, va decidir abandonar-la per dedicar la totalitat del seu temps a les seves dues passions: la literatura i l'òpera. Admiradora de Henry James, Jane Austen, Dickens i Shakespeare, és coneguda per les seves novel·les protagonitzades pel comissari venecià Guido Brunetti, personatge central de tota la seva obra i que Donna Leon va crear al començament de la dècada del 1990. Els seus llibres, traduïts a vint-i-tres idiomes, són un fenomen de crítica i vendes a Europa i als Estats Units. Des de 1981 resideix a Venècia. A pesar de l'èxit que té el seu comissari Brunetti a tot Europa, a Venècia és gairebé una desconeguda. No vol que les seves obres es tradueixin a l'italià, i prefereix que en el seu barri venecià la segueixin tractant de tu. Pel que fa a premis rebuts, d'una banda, l'any 2000, la seva novel·la Friends in High Places (Contactes a les altes esferes) va ser guardonada amb el premi Daga de Plata de la Crime Writers Association. Per altra banda, Death at La Fenice (Mort a La Fenice) va rebre el premi Suntory per la millor novel·la d'intriga. Relació d'obres de l'autora, amb el títol i l'any de publicació originals i la traducció catalana, quan hi és. En català s'ha publicat també el recull de textos Sense Brunetti (Edicions 62, 2006), reflexions de Donna Leon sobre els temes que li interessen: Venècia, la música, els llibres, Amèrica, Itàlia, la humanitat... tal com diu el títol original: On Venice, Music, People and Books.[1] La Síndrome d'Ehlers-Danlos (SED) és un grup d'alteracions genètiques rares que afecten els éssers humans provocat per un defecte en la síntesi de col·lagen. Depenent de la mutació individual, la gravetat de la síndrome pot variar des de lleu a potencialment mortal. No es coneix una cura i el tractament és de suport.

OSCAR-2019

S'exposa una experiència didàctica dirigida a alumnes de segon curs de l'ESO de l'IES Santa Margalida. Es proposa la visita al mercat de Sineu (Mallorca), un dels mercats més antics de l'Illa. En aquesta activitat es treballaren continguts matemàtics relacionats amb l'aritmètica (proporcionalitat de porcentatges, nombres decimals i fraccions), geometria (clasificació de figures planes i espacials), mesura (mesures i instruments tradicionals i unitats demesura). Es desenvoluparen els aspectes treballats a totes i cadescuna de les competències bàsiques. L'activitat fou distribuida en cinc sessions en les quals es treballarien, a més dels continguts matemàtics exposats, aspectes relacionats amb la història, mapa i edificis emblemàtics del municipi de Sineu, característiques del seu mercat, refranys, receptes de cuina, etc. S'inclouen les fitxes amb les activitats proposades. Finalment, s'aporten propostes de millora.

OSCAR-2019

Una part de l’ examen ETW consisteix en identificar 15 branques amb fulles de diferents arbres (gènere, espècie i nom comú) sense mirar cap guia. Existeixen com a mínim 2.000 espècies, cultivars i híbrids, a Espanya, que són senzillament massa per a poder-los memoritzar. En preguntar a l’ AEA sobre un llistat d’arbres, ens han recomanat estudiar els arbres de

OSCAR-2019

Renteu els carbassons i talleu-los una mica per la part superior i inferior perquè s’aguantin bé. Col·loqueu-los en una safata apta per al microones i coeu-los a màxima potència durant 10 minuts (els temps de cocció poden canviar en funció de l’aparell). A continuació, poseu el rap, junt amb la ceba picada en un recipient també apte per al microones i coeu-los 8 minuts a màxima potència. Feu una beixamel que no sigui excessivament clara (poseu al foc una cullerada de mantega i deixeu fondre; afegiu una cullerada rasa de farina i remeneu amb la mantega uns minuts; incorporeu la llet de mica en mica i remeneu amb unes varilles perquè no faci grumolls; la quantitat de llet dependrà de la textura que volgueu aconseguir). Finalment, barregeu la beixamel amb el farcit i ompliu els carbassons. Espolvoreu amb formatge ratllat i gratineu al forn fins que quedin daurats. Agafar olives verdes, just en el punt que algunes comencin a posar-se morades. Les posem en un cubell de plàstic, no podeu fer servir cap recipient metàl·lic, ja que es faríem malver ls olives. S’omple el cubell d’aigua fins cobrir les olives i deixarem en remull durant 10 dies canviant l’aigua una vegada al dia. Una vegada hagin passat aquests dies, tindrem preparats uns ports de vidre o de plàstic ben nets, amb tapa per poder posar les olives i guardar-les. En un bol o cubell posem aigua depurada i dissoldrem la sal. Les mides son aproximadament, per cada litre d’aigua jo poso 100 gr de sal. Ho remeno amb un cullerot de fusta fins que la sal estigui dissolta. Per fer la conserva d’olives han herbes es qüestió d’anar posant olives dins dels pots i anar-hi intercalant les herbes, sajolida, farigola, llorer, romaní i orenga. Quan estan els pots quasi plens amb les olives, acabem d’omplir amb l’aigua salada. Cal que l’aigua cobreixi completament les olives. Jo poso unes herbes a sobre, tirem per sobre un raig d’oli i tanquem els pots. Deixar-los reposar en un lloc fresc i fosc uns 2 o 3 mesos. Per fer la conserva d’olives amb alls, seguim el mateix procés però posant els ingredients que hem escollit, les herbes, el pebre vermell, la pell de llimona, la pell de taronja, el pebrot vermell tallat a trossos, els dents d’alls amb pell aixafats una mica, perquè deixen anar el seu sabor mes ràpid. La meva recomanació es posar la conserva en pots de diferents mides i així poder fer diferents combinacions amb els ingredients que escolliu ( soles amb herbes, amb alls, picants, etc…… jo personalment la primera vegada que les vaig preparar vaig posar una etiqueta al pot i vaig anotar les quantitats i els ingredients que posava, així si al provar-les ens agradaven podia repetir l’any següent. Ja sabeu que per gustos estan els colors…….. – Mentrestant colem els espaguetis i els incorporem al sofregit. Remanem que es barregi tot i ja podem servir. En una cassola amb oli, fiquem les costelles del porc i comencem a sofregir. Afegim les botifarres de ceba i deixem uns minuts que agafen color. Les Jornades dels Fideus Rossos de Cambrils arriben, un any més, amb la participació de 38 restaurants del municipi -vuit més que en l’última edició-, que oferiran menús gastronòmics variats amb aquest producte com a denominador comú i aquest any amb el maridatge amb els vins i caves de Cava Torelló com a patrocinador de les jornades. El trobem en forma liquida semblant a un iogurt però amb gust diferent amb tendència àcida, més agreujada que la del iogurt. En el seu procés es produeix una fermentació de la llet que conté, una fermentació anomenada lacto-alcohòlica. Hi ha tres tipus de Kéfir: el de llet, el d’aigua i el de te. Els tres tipus tenen la mateixa base: els nòduls de Kéfir formats per microorganismes amb la diferència que cadascun es fermenten en medis diferents. De tots ells el tipus més conegut és el Kéfir de llet. Posar la llet al recipient i afegir-hi els granuls de Kéfir. Deixar-ho fermentar a temperatura ambient protegint de la llum directa. Seguidament haurà de reposar d’ entre 24-48h, un major repòs garantitza una beguda més astringent. Els nòduls es poden reutilitzar per fer més Kéfir. Si no es vol repetir immediatament, es poden guardar en un recipient tapat uns mesos amb llet.

OSCAR-2019

Cal constatar que els llegats a l’Ajuntament de Barcelona solen acabar de mal borràs. Causa vergonya pels altres que encara avui –per posar només un exemple– la Casa Gran no rectifiqui el disbarat que suposà la liquidació del Museu Clarà, el gran escultor del Noucentisme –lloat justament pel poeta Joan Maragall– que donà magnànimament la senyorial finca –ara convertida en una biblioteca de barri– i la valuosa col·lecció (avui dispersada i majorment emmagatzemada). Aquest era l’únic museu monogràfic d’un gran escultor a la nostra ciutat, ai! (París en disposa de mitja dotzena, entre els quals el dedicat a Rodin i al català Maillol). I, mentrestant, Barcelona –esdevinguda la ciutat dels prodigis– i per allò de fer «cultureta», s’emplena d’«escultures» inaccessibles al sentit comú dels ciutadans, les quals són finançades, publicitades i inaugurades amb tots els ets i uts. La política cultural de les nostres institucions és un despropòsit i un abracadabrant barret de rialles... En la recientemente pasada Semana Santa, en muchísimos pueblos y ciudades, han tenido lugar las procesiones de carácter religioso, de larga tradición en nuestro país. No cabe duda de que es una manifestación externa del sentir religioso de la gente que participó en ellas, que no era poca.

OSCAR-2019

El primer bisbe de Vic, Cinidi, es troba documentat el 516. No hi ha massa informació més en el període posterior, entre altres la que ens diu que arran de la invasió sarraïna (718) el temple fou destruït. El bisbat es va restaurar amb el repoblament de la comarca portada a terme pel comte Guifré el Pelós (878). Vic va quedar dividit en dos sectors, un sota el domini comtal, a la part alta i centrada pel castell-palau, i l’altre que va quedar sotmès al poder episcopal. El bisbat, en certa manera depenent de Narbona, es va restaurar el 886. Hom té constància de diverses esglésies que possiblement formaven un conjunt episcopal, de manera anàloga a d’altres llocs. D’una banda hom sap que cap el 925 es va consagrar l’església de Sant Pere, que al menys el 952 existia l’església de Santa Maria i que també a mitjan del segle X es va consagrar l’església de Sant Miquel. Una nova catedral dedicada a Sant Pere fou aixecada de nou i consagrada el 1038 pel bisbe Oliba, en aquesta operació va desaparèixer l’església de Sant Miquel. Aquesta església de Sant Pere fou reconstruïda entre el 1140 i 1180, deixant un edifici de nau única, amb creuer i campanar independent. Entre el 1323 i 1400 es va construir un claustre nou, gòtic, sobre l’antic d’època romànica. Molt més endavant, el 1782, hom va decidir ampliar la catedral que s’havia fet petita. Finalment es va optar per aixecar-la de bell nou, operació que va implicar també la destrucció de l’església rodona de Santa Maria situada al davant. És de suposar que la canònica episcopal de Vic existís abans de la invasió sarraïna, però la seva constatació no es pot fer fins la recuperació del territori. Les primeres notícies no comencen a aparèixer fins el 881. El primer arxiprest fou Gotmar, més endavant bisbe de Vic. En aquesta època hom troba referències indirectes degut a la seva participació, juntament amb el bisbe, en consagracions de parròquies de la diòcesi. L’any 957 el bisbe Guadamir decidí reformar aquesta canònica degut a l’estat de decadència en que es trobava. Li atorgà béns materials a més de deixar constància de que hom seguia la regla aquisgranesa. El final d'aquest segle ve marcat per una sèrie de lluites internes que no afavoriren gens la vida comunitària. De fet els canonges vivien en cases privades amb el seu servei, privilegi que defenien i del que gaudien durant molts anys. Després de diversos intents per a redreçar les coses, finalment el 1082 hom va aconseguir imposar una certa disciplina, tot i que la nova situació no fou seguida per la totalitat dels membres de la canònica: els membres joves practicaven la vida comunitària mentre que els antics canonges no volien renunciar als seus privilegis: de fet la canònica va quedar dividida en dues comunitats, la més estricta va passar a Santa Maria de l’Estany el 1080. En els anys següents no s’arribà a redreçar del tot l’organització de la comunitat; els canonges mantenien certs privilegis, conservaven rendes i fins el segle XIV tenien el dret d’elegir bisbe. Darrere la catedral encara es conserva en part una antiga construcció on els canonges tenien una hostatgeria i hospital de pelegrins. L’actual temple catedralici és una construcció que conserva elements de diverses èpoques, tot i que el gruix de l’obra és el resultat de la reconstrucció feta a finals del segle XVIII seguint un projecte de Josep Moretó. La part més antiga és la cripta, ja existent al segle IX i ampliada al segle XII, fou redescoberta el 1941 i s’hi poden veure una sèrie de capitells antics. El campanar és el de l’època del bisbe Oliba (s. XI), té obertures que es van fent més àmplies a mida que ens enlairem. També cal destacar un claustre gòtic bastit sobre les restes d’un anterior, aquest claustre es va desmuntar i refer en el decurs de la construcció de l’actual església. També es conserva en molt bon estat l’antic retaule major, obra d’alabastre de l’escultor Pere Oller. Al Museu Episcopal s’hi ha aplegat un ampli conjunt d’escultura d’època romànica procedent de l’antic edifici. D’altra banda també es conserven bells exemples de la producció de l’escriptori vinculat a la canònica. Els murs interiors de la catedral estan decorats amb pintures murals de Josep Maria Sert realitzades entre el 1939 i 1945 en substitució dels que havia fet ell mateix entre el 1926 i 1930, que es van perdre en un incendi a l’inici de la Guerra d’Espanya, el 1936. - VALERO MOLINA, Joan. Pere Oller. A L'art gòtic a Catalunya. Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007 Enllaç:

OSCAR-2019

—Tu no t’hi fiquis. Hi ha coses que és millor no tocar —Tot i l’evident enuig d’Adámas, el seu rostre era una màscara d’una blancor translúcida solcada per venes vermelles. La Maragda, però, no va aturar el seu estudi, fent viatges d’amagat a l’arxiu municipal i indagant a Internet. I el que va descobrir la va deixar perplexa. Si els documents eren correctes, els seus avantpassats no eren humans i els seus orígens es remuntaven segles enrere fins a les ribes del riu Penner a l’Índia. Saber-se hereva d’una raça d’homes creats a partir de diamants no era una cosa gens comuna. Però com sempre li passava a la Maragda, amb la comprensió va arribar a acceptar els fets. Començant per la duresa d’Adámas, el pare. La facilitat amb que li pujava la temperatura al Safir, el germà petit quan emmalaltia, l’estabilitat emocional de la seva mare, Corall, o les faccions romboïdals de la cara de tia Àgata.

OSCAR-2019

Els seus avis eren originaris de Sitges; el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai (1868-72). Viatjà per Europa (1880-81), i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí. En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón, una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos. S'hagué d’exiliar (a Buenos Aires, el 1855) i participà en la revolució d’El Quebracho (1886). Aquest mateix any fundà el diari El Día. S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado. En tornar d’un nou exili reprengué la publicació d'El Día (1889). Diputat i senador (1891 i 1898), i president de la República (1903-07), li tocà de liquidar el llarg període de les guerres civils amb la derrota i mort d’Aparicio Saravia (1904), líder del Partido Nacional (Blanco). En aquesta primera presidència abolí la pena de mort, disposà l’ensenyament primari a les casernes i a les presons, inaugurà importants obres públiques, estengué la xarxa ferroviària, promulgà la llei del divorci i proposà un projecte de llei establint la jornada de treball de vuit hores (1906). Visità Suïssa, on se sentí molt impressionat pel sistema de poder executiu col·legiat. Aprofità el viatge per a conèixer Catalunya. Els anys 1911-15 fou per segona vegada president de la República. Practicà una àmplia política de nacionalitzacions que afavoriren el desenvolupament econòmic; propugnà l’ensenyament laic, gratuït i obligatori. Per llei de 1912 suprimí les corridas de toros i les baralles de galls. En una sèrie d’articles, Apuntes de reforma de la Constitución (1913), propugnà la substitució del poder executiu per una junta de govern de nou membres, amb presència de la minoria, i la separació de l’Església i l’estat; la proposta fou duta a la pràctica en la constitució del 1917. Se sostingué en les masses populars de Montevideo, malgrat les polèmiques constants al si del seu partit, la majoria del qual el seguí amb decisió formant la fracció que féu oficial el nom de Partido Colorado Batllista. [publisher network and platform] Conduit is a browser hijack and an online platform that allows web publishers to create custom toolbars, web apps, and mobile apps at no cost. Conduit has approximately 260,000 registered publishers who have collectively created content downloaded by more than 250 million end users. Web apps and pieces of co...

OSCAR-2019

El poder i la força de l’aigua són increïbles. Es podria dir, que l’aigua es, a més d’un bé natural i necessari, una de les eines d’expressió artística de la natura. Una gúbia més del nostre escultor entorn. El primer indret mostrava com gota a gota i amb el pas dels anys, majestuoses catedrals de pedra havien anat sorgint del degoteig de l’aigua, a través de les diferents cavitats i escletxes que porten terra endins, des de fa milions d’anys. Un festival d’estalactites, estalagmites i diverses formacions rocoses que meravellava amb cada pas endavant. El segon lloc, Les Orgues, es tracta d’un espai aparentment molt àrid, on les muntanyes han patit l’erosió de l’aigua amb les sobtades i violentes crescudes dels rierols de la Retxe i el Piló d’en Gil, que ha deixat un paisatge que recorda fàcilment a la Capadoccia. Aquestes escultures naturals, de la mateixa manera que les estalactites de Grandes Canalettes, són una obra efímera, degut a que el pas del temps i l’acció de l’aigua van modificant-la lentament. Amb cada pluja, antigues formes s’esborren i donen pas a altres de noves. El nom d’aquest indret es degut a la forma que prenen les parets verticals i erosionades, també anomenades “xemeneies de fades”, que es van formant molt lentament, a mesura que les gotes d’aigua regalimen pels seus flancs emportant-se petits granets de sorra. He fet aquesta entrada per la necessitat de mostrar aquets paratges que recentment he visitat i m’han cridat l’atenció per la seva estreta relació amb l’aigua, però podeu veure la força escultora d’aquesta en molts altres indrets, com ara a les valls glaciars, els gorgs i congostos, els llunyans fiords o els propers deltes, entre altres. Amb el final de l’hivern i el desglaç, s’acosta una bona època per retratar indrets on l’aigua és la protagonista, us convido a gaudir-ne.

OSCAR-2019

L'antropologia cultural és la branca de l'antropologia que estudia l'ésser humà com a ens cultural, entenent com a cultura tot el que la persona fa sobre la natura: eines, oficis, pràctiques, roba, cases, religions, música, relacions socials, etc.[1] Principalment tracta d'explicar les causes dels estils de vida dels humans,[2] els seus canvis i estancaments en les cultures de totes les èpoques.[3] Pot ajudar-se de les altres branques de l'antropologia per a augmentar la qualitat de les conclusions de les seues investigacions.[2] Alguns autors consideren que l'antropologia cultural és sinònima a la social[2][4] mentre que altres les diferencien.[5] Entre els qui les diferències les agrupen baix el terme "antropologia sociocultural".[6] Els antropòlegs europeus consideren a Heròdot el primer antropòleg, especialment antropòleg cultural, perquè no solament registrà què veié i què li havien contat sobre les altres cultures sinó que també es preguntà perquè els pobles són tan distints entre ells.[7] Posteriorment, els viatgers i colons dels segles XVI i XVIII també es van preguntar el mateix que Heròdot.[8] L'assagista francès Montaigne (que visqué al segle XVI) va ser un d'aquests i va dedicar un assaig als caníbals. Durant el segle XVI van haver discussions teològiques sobre si els humans de pell obscura també són descendents d'Adam. Els missioners espanyols creien que els habitants del Carib no tenien ànima. Durant el segle XVII, Hobbes creia que els indígenes americans vivien en l'estat natural de lluita constant. Durant el segle XVIII els europeus creien que els natius americans eren com els humans primers. Els informes sobre costums dels països llunyans començaren a interpretar-se com a dades per pensar com ocorre el desenvolupament de les societats. El jesuïta Lafitau publicà el 1724 un llibre on comparava als indis americans amb els pobles de l'Edat Antiga tractats pels autors grecs i llatins. Lafitau és considerat el pare de l'etnografia comparada.[8] El 1760 Charles de Brosses publicà un escrit on observava les similituds entre la religió dels antics egipcis i la religió de l'Àfrica Occidental.[9] El 1748 es publicà Esprit des Lois, de Montesquieu, considerada la primera obra teòrica de l'antropologia cultural. En esta obra explicava les diferències entre sistemes jurídics amb altres diferències observables com la població, el temperament, la religió, l'organització econòmica, els costums i el medi ambient. Aquesta consideració també ha fet que se'l considere el primer funcionalista. A Escòcia uns homes (destacant Adam Smith i Adam Ferguson) tingueren una perspectiva evolucionista, de la "bestialitat fins a aquell estat de la major perfecció... en l'Antiga Grècia". Tant Montesquieu com aquest homes es basaven en les seues lectures, no en treball de camp.[10] Bastian viatjà per molts llocs i observà les similituds entre religions de llocs molt distants entre ells. Proposà una explicació creient que hi ha una "unitat psíquica de la humanitat" que porta a la humanitat a creure en mites i seguir rituals similars independentment.[10] Ratzel, un altre viatjador, donava una explicació totalment oposada: el difusionisme. El difusionisme afirmava que els elements culturals comuns (com els utensilis) malgrat les distàncies provenen d'una migració d'un poble inicial que es creia seria l'egipci. El fonament del difusionisme era l'assumpció de la falta d'inventiva general de l'ésser humà. El difusionisme fracassà per la falta de proves de la migració inicial. Frobenius (1873-1938), un difusionista, afirmà que la difusió es feia en conjunts de comportaments i utensilis (anomenats complexes culturals).[11] L'evolucionisme va arrancar amb la teoria dels pensadors escocesos del segle XVIII, sense haver d'arribar a conèixer-se encara la teoria de l'evolució de Darwin per a existir. Aquest evolucionisme després de Darwin tractà d'unir el tipus de societats a les races, arribant a confondre-les.[10] Un dels evolucionistes més importants fou Lewis H. Morgan (1818-1881), qui estudià els iroquesos vivint entre ells. Aquest antropòleg introduí la metodologia normalitzada de considerar els usos des del punt de vista d'un individu considerat "Ego". A partir dels termes referits a la família i com s'utilitzaven a persones fora del cercle familiar en les llengües dels indígenes americans, li va fer pensar en una evolució de la família per etapes que s'iniciava en la promiscuïtat i acabava en la monogàmia.[12] Bachofen (1815-1887), basant-se en la mitologia grega i els escrits d'Heròdot, cregué que inicialment hi havia una societat matriarcal i després d'una revolta masculina, una patriarcal, al manys al cas romà.[13] J.F. McLennan (1827-1881) cregué que els usos estranys eren vestigis d'una etapa de desenvolupament social anterior. Un dels exemples són el rapte de la núvia fingit. McLennan introduí els termes endogàmia i exogàmia.[14] Henry Sumner Maine (1822-1888) se centrà en els canvis de les societats basades en l'estatus a les basades en el contracte. Aportà els termes presos del dret romà: agnació i cognació.[14] Edward Burnett Taylor (1832-1917), considerat un dels primers antropòlegs britànics, considerà que la humanitat es desenvolupa en massa mitjançant eres que culminen en la maduresa, fent un paral·lelisme amb el desenvolupament de les persones d'infància cap a la maduresa. Creà el mètode comparatiu, consistent en tabular costums per trobar correlacions.[15] Una prova de l'evolució de les societats la justificava amb el que definí com a "supervivència", que és com es refereix als hàbits vestigials d'una etapa anterior d'eixa societat.[16] A finals del segle XIX es va generalitzar el mètode de recerca on s'havia de treballar en el camp, i no basant-se en el que tercers havien contat als antropòlegs.[18] W.H.R. Rivers fou l'últim antropòleg britànic de camp que afirmaria la tesi evolucionista. Rivers aportà els conceptes tècnics de descendència, successió i herència.[18] La sociologia francesa de finals del segle XIX, destacant a Émile Durkheim, influí als antropòlegs culturals britànics de principis del segle XX fent que deixaren de centrar-se en societats del passat (abandonant l'arqueologia i l'antropologia física) i se centraren en la societat contemporània.[17] Aquests antropòlegs eren Malinowski (influït per la psicologia i per Émile Durkheim) i Radcliffe-Brown (qui agafà el concepte d'estructura social).[19] Els antropòlegs culturals estudiaven aleshores les societats no industrialitzades i les industrialitzades comparant les segones amb les primeres basant-se en les dades històriques sobre les primeres que havien sigut tractades des del punt de vista sociològic.[20] El sociòleg més important per a aquestes investigacions antropològiques era Max Weber.[18] Durant el segle XX va haver la disputa entre els deterministes racials i els deterministes culturals basant-se en els coneixements de la mesura de la intel·ligència.[22] Baix la influència de Boas i Sigmund Freud, molts antropòlegs, destacant Ruth Benedict i Margaret Mead, van desenvolupar una estratègia d'investigació anomenada "cultura i personalitat", en la que es tractava d'explicar la cultura mitjançant la psicologia.[23] Durant la dècada del 1960 es va discutir sobre l'escola dels funcionalistes,[24] la relació de la historiografia amb l'antropologia[25] i la definició i ús del mètode comparatiu (també anomenat mètode històric).[26] Influït per Durkheim, Malinowski desenvolupà el concepte de funció a l'antropologia cultural convertint-lo en el fundador del funcionalisme. Durkheim explicà a les seues Règles de la Mèthode Sociologique (1895) que "per a explicar un fenomen social cal cercar tant la causa que l'ha produït com la funció que acompleix".[27] A la dècada del 1990, el sociòleg Anthony Giddens explicà a un assaig que l'antropologia es trobava en una situació poc favorable.[30] El 2013 es va fer la reunió anual de l'American Anthropological Association. En aquesta reunió es va popularitzar el moviment teòric i metodològic de l'antropologia ontològica, un moviment que s'havia estat desenvolupant des de la dècada del 1990,[31] baix la influència de la filosofia de Gilles Deleuze i Felix Guattari.[32] Alguns l'anomenen el "gir ontològic".[31] L'antropologia ontològica tingué influència especialment en l'antropologia cultural i l'etnografia feta pels britànics i llatinoamericans.[33] La recerca en l'antropologia cultural s'ha enfocat segons distintes teories (perspectives, marcs teòrics i estratègies d'investigació): Difusionisme: Teoria que suposa que els elements comuns entre cultures distants entre elles s'expliquen en una migració primària d'un poble que havia adoptat uns utensilis i comportaments que s'havien escampat amb la seua migració.[11] Etnocentrisme: Manera d'entendre les cultures prenent com a base que la pròpia és la millor i la més evolucionada, i que els elements d'altres cultures que divergeixen de la nostra són dolents, arcaics, salvatgistes...[34] Fou el primer corrent d'antropologia cultural que va aparèixer, però entrà en crisi amb l'arribada de l'antisemitisme, ja que conduïa fàcilment al racisme i els donava la raó. Relativisme cultural: Manera d'entendre les cultures proposada per Franz Boas, que exposa que els elements d'una cultura s'han d'enquadrar en relació a la cultura en qüestió i no es poden comparar amb elements d'altres cultures que són diferents, però igualment vàlids i amb la seva lògica. Rebutja una relació de superioritat i inferioritat entre cultures.[34] Cultura i personalitat: Estratègia de recerca que tracta d'explicar les diferències culturals mitjançant explicacions de la psicologia.[23] Materialisme cultural: És una estratègia de recerca proposada per Marvin Harris que considera que els mitjans de producció i de creixement demogràfic (definides com a infraestructura) condicionen les conductes econòmiques (definides com a estructura) i no econòmiques com l'art, les activitats lúdiques i la religió (definides com a superestructura).[36] En altres paraules: els límits materials condicionen el pensament i comportament de les persones.[37] Antropologia ontològica: És un moviment teòric i metodològic amb distintes corrents amb unes característiques en comú: el qüestionament de la distinció occidental de natura i cultura i l'atenció posada a estudiar el món al que es es refereix una cultura i no el "com" es refereix a ell. Aquesta perspectiva s'aplica especialment a l'etnografia.[38] Antropologia aplicada: Estudia un cas i fa propostes per a generar un canvi que segueix un interès o objectiu. Antropologia mèdica: Estudia els aspectes culturals i biològics de l'àmbit de la salut, la malaltia i el tractament del malalt. Antropologia del desenvolupament: Indaga en les causes de l'estat del subdesenvolupament en el que es troben determinades nacions i les causes de l'estat de desenvolupat d'altres.[39]

OSCAR-2019

Comencem l’amanida. Primer de tot hem de netejar l’enciam. És important netejar-lo fulla a fulla. Un cop estigui ben net i escorregut tallem les fulles a trossos petits amb la mà. ‘Mai es talla l’enciam amb les tisores’, àvia dixit. Posem l’enciam en un bol, que és on farem la barreja de l’amanida. Ara és el torn dels tomàquets cherry. Els tallem per la meitat i els afegim al bol junt amb l’enciam. Triturem amb el minipimer els fruits secs. Jo hi he posat ametlles, nous i avellanes però podeu posar-hi la combinació que vulgueu. Agafem les dues llesques de pa de motlle i fem la forma d’una rodona amb un vas d’aigua o amb algun motlle que tingueu de forma rodona. Posem cada tall de formatge de cabra sobre les torrades i ho col·loquem al forn a 200 graus perquè es torri una mica i aporti el toc calent a l’amanida. Anem a muntar el plat. Primer de tot farem un dibuix amb la crema de vinagre de Mòdena. Posem la barreja que teníem d’enciam, tomàquets cherry i fruits secs, prèviament amanit amb oli i sal, i dalt de tot hi col·loquem la base torrada amb el formatge de cabra. Quedarà com veieu a les fotografies. Bon profit! Comencem la nostra recepta preparant la ceba confitada, la tallem en juliana i la posem en un casso con un raig d’oli i una culleradeta de mantega. Deixem confitar a foc molt fluix, posem un xic de sal i una cullerada de mel. La deixarem al foc uns 30 minuts, fins que estigui ben tova. Ens ha de quedar amb l’aspecte d’una melmelada. Posem la carn picada en un bol i salpebrem. Barregem amb una forquilla o amb les mans fins que tots els ingredients s’integrin perfectament. Separem la carn en quatre parts iguals i li donem forma d’hamburguesa, ho podem fer amb les mans i amb un cercle de cuina o be amb un motllo que es ven especial per hamburgueses. Les posem en una safata i reservem. Tallem el pebrot vermell a lamines i les posem a fregir en una paella amb una mica d’oli. Quan estan fets el trèiem de la paella i reservem. Posem una planxa al foc i quan esta ben calenta posem a fer les hamburgueses que les tindrem sucades per les dos bandes amb oli, les deixarem uns 3 minuts per cada costat, ara posem a sobre el formatge provolone i deixem 2 minuts mes. Obrim els panets, torrem les dos meitats a la graella o en una torradora. La base la suquem amb la maonesa, a sobre posem les enciams, una rodanxa de tomàquet i sobre l’hamburguesa amb el formatge. Sobre la hamburguesa posem les lamines de pebrot i la ceba caramel·litzada per acabar el plat. Ara suquem l’altre meitat del panet amb una mica de mostassa i tapem la nostra hamburguesa.

OSCAR-2019

Avui ha mort Stephen Hawking, molts el confonen amb “l’inventor de la teoria del Big Bang” i no és així, és qui millor l’ha divulgat. Menys coneguda que la seva tasca com a divulgador és la seva tasca com a investigador, ja que és d’una branca de la física molt complicada (teoria de cordes) i treballa al principal front per aconseguir la teoria del “tot” que requereix unir la quàntica amb la gravetat (realment integrar la relativitat general, no l’especial, aquesta ja està integrada, dins de la quàntica). Una explicació ràpida de la radiació hawking que us pot semblar divertida. La violació de la conservació de l’energia “Nobody understand quantum mechanics” és un axioma d’un altre mestre de la física del que un dia us parlaré, i per molts és molt semblant al que entenem com “màgia”. Aquesta màgia de la quàntica permet que un principi bàsic de la física sigui violat, el principi de conservació d’energia. Dues partícules Continua llegint →

OSCAR-2019

El futur president d'EUA està cada vegada mes prop i el planeta esta molt atent a açò. Desafortunadament les persones de la resta del món no poden decidir el futur d'EUA, el que equival a dir del món si es jutja pel rol que exercix este país en el context mundial. Personalment, em pregunte moltes vegades a quin candidat votaria si poguera votar en EE.UU. en les pròximes eleccions. No ocult les meues simpaties per Obama, encara que molt em tem que ens decebrà en el temps, igual que va ocórrer amb Clinton. Al final, entre els Republicans i els Demòcrates americans no hi ha tanta diferència. En 20Minuts hi ha una enquesta i Obama guanya per àmplia diferència. Em consta que està rebent molts suports i, per exemple, este és el famós vídeo que Madonna ha inclòs en el seu gira pel món. En Sticky & Sweet tour se'ns presenta a Obama com a salvador del món, perquè així és Amèrica i els seus americans. En el vídeo hi ha dos cares, en el costat fosc se'ns presenta John McCain, junt amb imatges de la destrucció i el calfament global. Les comparacions són odioses, però Madonna s'atrevix amb tot i col·loca el republicà en el mateix sac que Adolf Hitler i el dictador de Zimbabwe Robert Mugabe. En la cara amable els personatges històricament bons per al món des de l'ecologista Al Gore fins a Mahatma Gandhi o Teresa de Calcuta. I junt amb ells, el que possiblement serà el primer negre a ocupar Casa Blanca: Barak Obama.

OSCAR-2019

MAPA TOPOGRÀFIC: Un mapa topogràfic és una representació de la superfície terrestre a través de corbes de nivell, les quals mostren les variacions del relleu de la Terra. A més de les corbes de nivell, hi sol presentar d’altres variables geogràfiques com la vegetació, el sól, la xarxa hidrogràfica, les localitats,… totes elles amb el seu corresponent símbol . Les corbes de nivell utilitzades als mapes topogràfics uneixen punts que es troben a la mateixa altitud (alçada del terrenys en relació al nivell del mar). D’aquesta manera es pot tenir una idea de com és el relleu del lloc representat al mapa. S’ha de tenir present que totes les corbes de nivell són equidistants. Això vol dir que entre corba i corba sempre hi ha la mateixa distància. Aquesta distància és en ALÇADA, no en LONGITUD. És la proporció existent entre la realitat i el mapa (quantes vegades s’ha reduït la realitat perquè càpiga en el mapa). Als mapes ve indicada l’escala, que pot ser numérica o gràfica. L’escala numérica és una fracció que ens indica la correspondència entre cada unitat de mesura sobre el mapa i la realitat. Un mapa amb una escala 1:50000 vol dir que per cada unitat de mesura al mapa li correspon 50000 de la mateixa unitat a la realitat. És a dir, que 1 cm al mapa equival a 50000 cm a la realitat, o el que és el mateix, 500m. L’escala gràfica és una línia dividida en segmentsn i cada segment ens indica els metres o quilòmetres que hi ha a la realitat

OSCAR-2019

Avui els alumnes de 5è. B han tingut la oportunitat de conéixer i pràcticar un gran esport: El Rugby. Activitat realitzada pels alumnes de 1r A en la finalitat d’aconseguir una millora orientativa en la seva estructuració horària.… Llegeix més»

OSCAR-2019

Som un grup local de la Fundació Xarxa per promocionar el teatre infantil i juvenil a Catalunya amb més de 25 anys d'història. Dins el grup local de Tàrrega som pares i avis voluntaris als quals ens agrada el teatre i transmetre als nostres fills aquesta cultura del teatre. La Fundació Xarxa és una entitat que s'organitza territorialment amb grups locals per poder portar a terme la programació anual de teatre. Està compost per 77 grups locals en 29 comarques amb autonomia en la programació i difusió dels espectacles dins dels principis de la Fundació Xarxa. Una de les funcions principals que fem els membres de Xarxa Tàrrega és programar les activitats de la temporada, difondre aquestes obres de teatre perquè arribin al màxim públic possible dins el nostre marc d'acció; la comarca de l'Urgell i localitats pròximes, i ens encarreguem el dia de l'obra de venda d'entrades i la gestió d'aquestes cap a la Fundació Xarxa. Una altra de les activitats que portem a terme és la col·laboració amb l'Ajuntament de Tàrrega en la programació d'alguna de les obres i amb altres entitats de la nostra població i xarxa associativa. Una de les activitats que estem potenciant és la difusió de les obres, ja que hem començat a ser més presents a les xarxes socials, però mantenim la nostra principal via de difusió que són els centres educatius i les llars d'infants, on hi ha els nostres espectadors. Aquest any plantegem novetats interessants en la programació, ja que hem intentat que hi hagi obres de tots els àmbits per captar l'interès de l'infant, com per exemple: màgia, titelles, etc, però també s'han programat obres per a diferents franges d'edat dins dels marges d'edat del teatre infantil i juvenil. També volem destacar que de les vuit obres programades aquesta temporada una serà íntegrament en anglès. Es pot consultar tota la programació a la nostra pàgina web www.xarxatarrega.org i a la nostra pàgina de Facebook. Des de Xarxa Tàrrega, com tota la Fundació Xarxa, volem aproximar la cultura als infants a través del teatre. El teatre és un mitjà per expressar sentiments, explicar històries, connectar amb altres persones, i també és una porta a obrir la imaginació dels infants i fer-los créixer respectant el seu entorn. Però sobretot és una forma de compartir una estona amb la família gaudint del temps de lleure amb aprenentatge. El que pretenem des de Xarxa Tàrrega és seguir mantenint el teatre infantil i juvenil a Tàrrega com ho han fet les persones que ens han cedit aquesta feina i cedir nosaltres aquesta responsabilitat a altres persones que vindran més endavant mantenint viu el projecte i la il·lusió de tenir teatre infantil i juvenil a la nostra ciutat.

OSCAR-2019

Està dedicada al bisbe Sant Privat i mostra diverses modificacions realitzades durant el segle XVIII, les qual malmenaren en gran manera la serva antiga estructura romànica. Era d’una nau, però en les modificacions esmentades se li van afegir capelles laterals que van suposar, a la banda de migdia, la creació d’una altra nau. En el costat de llevant de l’edifici, on hi havia l’àbsida, es van fer obres d’allargament que van obligar a capgirar el temple. El frontispici actual, que dóna a la plaça del poble, té una porta de pedra, d’estil neoclàssic, sobre la qual hi ha una fornícula on consta, al peu, l’any 1752. En aquesta mateixa façana hi ha, a l’extrem nord, una pedra cantonera datada el 1750. En el mur del costat del sud es troba, a la part corresponent a la prolongació de la fàbrica, una finestra on una llinda assenyala la data del 8 de març de 1723, època en que era rector un tal Descallar. El campanar de torre, que originàriament quedava fora de la fàbrica romànica del temple i que ara es troba enmig dels recintes afegits a migjorn, va ser modificat també durant el segle XVIII, i mostra al capdamunt i per la banda del nord una pedra cantonera de l’any 1734, força malmesa. La porta d’entrada primitiva dóna actualment accés a la sagristia, afegida a la banda sud de l’església. A ponent i el nord, o es van afegir edificis destinats a habitatge, és on es poden veure més carreus romànics. A l’interior, es guarda una interessant pica baptismal romànica, d’immersió i parcialment encastada a la paret, ornada en tot el seu voltant per dobles arcs que possiblement devien emmarcar en el pretèrit grups escultòrics, relacionats amb el significat del primer dels sagraments de l’Església, que foren repicats en època posterior.

OSCAR-2019

L’Idescat publica per primera vegada l’Estadística del sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), que és una estadística de síntesi que recull una sèrie d’indicadors rellevants de les empreses que desenvolupen, produeixen o comercialitzen béns i serveis de les TIC. El volum de negoci de les empreses del sector TIC de Catalunya l’any 2010 va ser de 16.762 milions d’euros, el seu valor afegit brut va ascendir a 6.039 milions d’euros i hi treballaven 73.161 persones. El 40,9% de les empreses d’aquest sector van dur a terme activitats innovadores durant l’any 2010. El sector TIC està format per les indústries manufactureres i de serveis l’activitat principal de les quals està vinculada al desenvolupament, la producció, la comercialització i l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i les comunicacions. El sector TIC es caracteritza per altes taxes d’innovació, progrés tecnològic i productivitat. La delimitació estadística d’activitats i de productes de sector TIC es basa en els treballs metodològics duts a terme per l’OCDE en aquest àmbit. La informació sobre el sector TIC d’aquest apartat utilitza les següents fonts estadístiques de l’INE: Enquesta industrial d’empreses; Enquesta anual de serveis; Estadística sobre activitats en R+D; Enquesta sobre innovació en les empreses; Enquesta industrial de productes i Enquesta sobre l’ús de les TIC i del comerç electrònic en les empreses. L’Estadística de comerç amb l’estranger, elaborada amb dades de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, també és una font d’aquesta estadística. En aquest apartat estan disponibles els resultats del sector TIC a partir del 2008, primer any en què s’ha utilitzat en l’estadística estructural la Classificació catalana d’activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009). Aquesta informació s’actualitzarà anualment.

OSCAR-2019

Aquesta frase, pots tenir excuses o resultats, és un lema que feia servir Luís Enrique, ex-entrenador del FCB, per motivar els seus jugadors. Per orientar-los cap el camí del treball i treure’ls de la cuneta de la queixa. Els orígens del coaching es situen en l’àmbit educatiu i sobretot en l’àmbit esportiu. Aquesta idea, pots tenir excuses o resultats, és perfectament extrapolable a qualsevol àmbit de la vida d’una persona: familiar, acadèmic, professional, lúdic, personal… Quan volem un canvi, en el camp que sigui, podem buscar la manera de fer-lo possible i posar-nos a caminar en aquella direcció o podem trobar mil excuses amb les que justificar perquè no fem allò que realment volem i, de passada, victimitzar-nos i autocompadir-nos. Moltes persones es situen en el format de les excuses aconseguint dosis interminables de malestar i infelicitat. Altres, decideixen pilotar la seva vida en direcció als objectius que anhelen. Aquestes busquen resultats i els troben. Aquestes es caracteritzen per treure-li el suc a la vida, són més felices. Si sents que necessites un canvi i vols trobar la manera de fer-lo possible desempallegant-te de les excuses, apunta’t al nostre programa de 5 sessions de coaching amb cavalls, i aconsegueix el resultat que desitges.

OSCAR-2019

Des de la plataforma Camí Escolar Terrassa (www.camiescolarterrassa.cat), que agrupa a les Associacions de Mares i Pares (AMPA) de 7 escoles de Terrassa, hem realitzat una acció conjunta a l’entrada de les escoles. Hem decorat les entrades de les nostres escoles amb globus i cintes amb missatges per sensibilitzar les famílies de les nostres escoles i el seu entorn sobre la necessitat que hi hagi menys cotxes a l’entorn de les escoles per tenir més seguretat, menys contaminació i que els nostres fills i filles tinguin millors condicions per poder anar de forma autònoma a l’escola. A més a més, hem repartit fullets de l’Ajuntament de Terrassa per una tornada segura a l’escola. Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb Bisbat d'Ègara, Escola EL VAPOR, Escola França, Escola Sala i Badrines, Escola Serra de l'Obac, Reivindiquem, Terrassa. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

OSCAR-2019

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats o En Bernat qui caga (com se'l coneix a Menorca) són altres noms que se li han atribuït.[1] Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.[2] L'origen sembla que se situa en el pas del segle XVII al XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.[2] En l'àmbit catalanoparlant es troba a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. Fora d'aquest àmbit, també existeix a les illes Canàriesi tant a Portugal com a la regió de Múrcia hi ha figures semblants, el cagador i el cagón, respectivament.[2] Origen del caganer: Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien familiarment el caganer, perquè això és bàsicament el que fan els nadons “mam, pis i non”. És de suposar que, als volts de Nadal, a les cases es muntava el pessebre i els visitants de la casa afirmaven amb sorna a l'arribar: “Ja heu posat el caganer?”, referint-se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús, i que a partir d’aquí a algun fabricant de figuretes de pessebre amb enginy se li acudiria fabricar el primer caganer real per a fer mofa d’algun personatge del poble i així es popularitzaria. Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per a l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'Església. La gent deia que amb les seves femtes adobava la terra i així la fertilitzava per a l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures. Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, al Principat: el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la casa. És cobert amb una manta perquè no passi fred i és alimentat fins al dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li cançons típiques, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures. Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Perpinyà: s'inaugura l'exposició de caganers al Palmarium.

OSCAR-2019

Joseph François Théodore Labarre (París 5 de març de 1805 - 9 de març de 1870) fou un arpista i compositor francès. Als set anys va rebre les primeres lliçons d'arpa i assoli una rara habilitat i tan excepcionals disposicions, que el 1817 la seva família decidí dedicar-lo exclusivament a la música i el féu entrar en el Conservatori, on tingué per mestres Boieldieu, Dourlen, Eler i Fétis. Als divuit anys aconseguí el segon premi de composició i després d'una sèrie de concerts a Anglaterra, Suïssa i Itàlia, sent extraordinàriament aplaudit. De 1847 a 1849 fou director de l'Òpera Còmica de París i, el 1851, director de la música particular de Napoleó III. A més de nombroses composicions per a arpa i d'un Mètode per aquest instrument, va escriure les òperes: Vastitas (plural vastitates, abr. VS) és una paraula d'origen llatí que significa «vasta extensió desolada», utilitzat en l'àmbit de l'exogeologia per indicar un tret planetari superficial consistent en una gran planura sense altres accidents topogràfics destacables. En general es tracta d'extensions molt grans, per a les planures de grandàries mitjanes s'utilitza el terme planitia.[1] Només hi ha una formació d'aquest tipus en el Sistema solar: són les baixes planes sense relleu al voltant del pol nord de Mart (especialment Chryse Planitia, Utopia Planitia i Amazonis Planitia). Aquestes planes circumpolars es designen sota el terme genèric de Vastitas Borealis.

OSCAR-2019

Aproximació a la problemàtica de la dona a la presó, problemes jurídics de les dones empresonades, aspectes Sanitaris a la presó de les dones... El primer projecte Centre Penitenciari Brians, la presó de Brians per dintre, Educar per ser persones més autònomes, les presons de Catalunya... les policies entre el passat i el futur, immigració i Islam policia de servei a la comunitat experiències internacionals del servei de policia... Assaig suggestiu sobre el plaer de la lectura i sobre la creació artística que captiva del lector perquè destil.la passió sabiesa i... Llibre sobre gitanologia, la vida del gitano i del seu drama la seva evolució i la resposta que dóna el nostre món tècnic que l'interroga cada... Les cultures elements vitals de les civilitzacions les cultures magrebines a través de la història llengües a societat i religió al magreb... L'exposició Montjuïc muntanya de Congressos i salons monogràfics una injustícia artística un poble nascut a l'Empar de l'exposició del 29 El... El raonament científic la refutació d'hipotesis la justificació d'hipotesis comentari de text mètode de treball controvèrsia sobre la... Les dones hem estat objecte d'una infinitat de caricaturas que molt sovint però tenen passar pel retràs objectius.canviar els papers ni que... Un llibre excepcional i personalíssim en la producció literària de espinàs on s'ha decidit a parlar del seu ofici d'escriptor... Neil postman em Up sol al costat es pregunta De què riem i perquè em parat de pensar-hi adreça les seves respostes a la televisió i la seva... Edicions 62 1977 primera edició. Volum V de les obres completes. 446 pàg. Lectura de Ramon Muntaner, el bandolerisme català el mite literari de...

OSCAR-2019

Portada > societat > Les estacions de pesatge garantiran la cadena de frescor dels productes pesquers Regular el desembarcament, la primera venda i la traçabilitat dels productes pesquers. D’aquesta manera es posen en marxa 26 estacions de pesatge a diferents ports de les Illes. Amb aquestes, els pescadors aportaran tota mena d’informació: barca de procedència, port d’arribada, quilos, espècies capturades, algunes especificant la talla, com per exemple, de la llagosta. A més d’aquestes bàscules, s’ha habilitat una APP perquè els pescadors puguin seguir donant aquesta informació en el cas d’arribar a un port sense estació de pesatge. El projecte té un cost de 130.000 euros, dels quals el 75% estan finançats pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). El pròxim consell de Govern aprovarà aquest decret que es posarà en marxa de manera oficial el mes de setembre i servirà per garantir la cadena de frescor dels productes pesquers de les Illes Balears.

OSCAR-2019

Jaume Andreu Galmés és des del 2003 professor titular d'Història de l'art del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB. Llicenciat en Història de l'art per la UIB. Des del 1998 imparteix docència a la UIB, bàsicament en els estudis d'Història de l'Art i de Turisme. La major part d'assignatures que ha impartit i imparteix en dits estudis estan relacionades amb continguts de la gestió del Patrimoni Cultural, i els seus itineraris, i amb l'art i arquitectura popular. Aquests continguts també han centrat la seva docència en diferents màsters sobre l'anàlisi del paisatge i el patrimoni, així comd'intervenció en espais turístics i hotelers. Ha coordinat i impartit docència en diversos cursos sobre anàlisi i diseny d'itineraris culturals i naturals a les Illes Balears. Pel que fa a la recerca, participa en diversos projectes d'investigació relacionats amb la gestió del patrimoni cultural i amb la presència de dit patrimoni dins el paisatge. Ha participat en nombrosos congresos i jornades que han tractat sobre diferents aspectes de gestió del Patrimoni cultural o sobre diferents temes de la Història de l'Art, com l'urbanisme medieval o l'arquitectura i cultura popular. Sobre aquests temes també se centren les seves publicacions, entre les que destaquen nombrosos articles i una desena de llibres.

OSCAR-2019

Stroligut recull dades mitjançant les galetes de Google Analytics, una eina que permet saber quantes visites té el web i com es llegeix. Conservem els enviaments del formulari durant cert temps amb propòsits de servei al client, però no fem servir la informació que s’hi ha enviat per a propòsits de màrqueting. Stroligut és un web que es basa en WordPress i que compleix totes les obligacions de seguretat del sistema. Fem servir el protocol de seguretat https.

OSCAR-2019

La direcció de Prevenció gestiona programes de formació, assessora en el disseny de programes de prevenció i control de la corrupció, participa en propostes i recomanacions en l’elaboració de lleis, realitza el seguiment de les investigacions finalitzades per l’Oficina i prepara respostes a consultes no vinculants. En l’àmbit d’aquestes direccions es determina la versemblança dels fets o les conductes que han estat objecte de denuncia. El resultat d’aquesta anàlisi comportarà la iniciació d’actuacions d’investigació o l’arxivament. Superada la fase de versemblança, s’inicien actuacions indagatòries o d’inspecció de possibles casos concrets d’ús o destinació irregulars de fons públics. També de les conductes oposades a la probitat o contràries als principis d’objectivitat, eficàcia i submissió plena a la llei i al dret. Mitjançant Resolució del director de l’Oficina Antifrau de 20 de febrer de 2017, les funcions pròpies de la Direcció d’Anàlisi varen se acumulades a les de la Direcció d’Investigacions.

OSCAR-2019